HISTÒRIA i ANÈCDOTES dels "TORTOSINS "

 

La història comença al Baix Ebre, quan encara des de Tortosa fins el Delta de l'Ebre era navegable. Hi havia una empresa anomenada SALES, S.A., que era un taller metal·lúrgic on hi fabricaven molins d'oli, entre altres seccions hi havia la secció de la foneria, planxisteria i el taller de muntatge. Després de fabricar molins d'oli, van començar a fer un vapor anomenat “ANITA”, perquè abans les barcasses que circulaven pel riu eren llaüts estirats per cavalls des de la vora del riu. Més tard, amb l'entrada del vapor tot això es va acabar, sobretot fins a la 1a. Guerra Mundial, que es quan es va voler aixemplar el riu, i els laterals de sorra van anar a parara a la llera, i llavors es van crear uns sediments prou importants, com perquè les barcasses ja no hi poguessin circular més.

En la 2a. República (1931), es tanca l'empresa (SALES, S.A.).

A l'any 1936 esclata la Guerra Civil Espanyola, i com conseqüencia es constitueix un Comitè Metal·lúrgic de la C.N.T., format pels antics treballadors de l'empresa SALES,S.A. Aquests pressionen als tres principals accionistes de SALES, que eren el Sr. BAU, el Sr. CLIMENT i el Sr. MANGRANER, perquè inverteixin en la reconstrucció de l'empresa, que passarà a dir-se "Construcciones Navales y Terrestres" (C.N.T), curiosament...

Sense saber mai a on anaven, els van evacuar de Tortosa perquè el front s'acostava, i van marxar amb camions militars fins a Barcelona, concretament a Montjuïc, on hi van estar-hi un parell de dies. Després van arribar a Vic, als voltants de l'abril de 1938.

Quan van arribar a l'edifici que ara és Girbau, es van trobar amb el que ara és la secció de torns, que era la ribera d'una antiga pelleria, i el primer pis de la "Torre" era "l'assecadero". Tot just passats 15 dies de ser a Vic es van fer una sèrie de reformes, i s'hi va montar-hi un taller metal·lúrgic, on hi havien torns, freses, llimadores i alguna planejadora per fer material per l'exèrcit. Tota la instal·lació elèctrica la va fer en Rosanas de Vic, i el torn automàtic que manipulava els "obusus", el va dissenyar el delineant projectista de "Can Serra" de Manlleu, el Sr. Suanya.

Tot el personal que hi treballava estava militaritzat per un Decret Llei de la República, per tant tots aquests treballadors va representar que estaven servint a l'Estat Repúblicà al fer material de guerra, i conseqüentment "lliurar-se " del servei militar.

SABIES QUE... el Sr. Cerveto que era un artista Tortosí, va fer el motlle de "La Mare de Déu de la Cinta", que ara actualment està exposada a l'esglèsia del Remei de Vic, però abans era a l'entrada de la "Torre", ja que aquesta imatge esta feta a la foneria amb "casquillos" de Mauser (fusell d'asalt). Ja que després de la guerra es va deixar de fer material per l'exèrcit i amb el que els hi van sobrar que no eren pocs, van fer l'imatge de la Verge.

Cada 1r. diumenge de setembre es cel·lebra la Patrona de Tortosa "La Mare de Déu de la Cinta", i es fa una trobada de tots el tots els Tortosins i familiars, per commemurar aquesta diada, normalment aquesta festa es fa al barri del Remei de Vic.

Llavors es va començar a fer una llimadora anomenada "Ardilla", i més tard una planejadora i els torns de bancada plana. Es en aquesta època quan va arribar el Sr. Daufí de Tortosa a fer de gerent als "Tortosins", tot i que l'empresa encara era anomenada "CNT".

Després, amb l'inici de la postguerra s'enfonsa l'empresa, per una mala gestió de l'equip Directiu, però va arribar el Sr. Moreta de St. Hipòlit de Voltregà, que al veure els bons operaris que hi treballaven, va creure que serien una bona opció per la seva empresa de reconstrucció i de reparació tèxtil.

Més tard els "Tortosins", l'adquireix el Sr. Alejandro Serra i després el seu germà, el Sr. Josep Serra, i l'empresa passarà a ser "S.A. Serra".

Fins que finalment a finals del 60's el Sr. Joan Girbau Vilageliu, adquereix l'empresa que passarà primer a ser Golder Girbau, S.A., i finalment Girbau, S.A., fabricant de maquinària industrial per a bugaderies.

 

 

Font i agraiments: Sr. Josep Cano Bel